Revista L'Ullal #11:
Pedra a pedra fem bardissa per obrir l'escola i l'educació a un horitzó d'esperança i, entre les pedres, fila prima i humil la tasca quotidiana de les i dels que volem exercir la nostra vocació educadora i canviar poca cosa per a què tot canvie; dia a dia verifiquem el futur educatiu, sociocultural, cívic, democràtic, plural... que estem construint, juntes i junts, amb les mans obertes i la mirada fixada als rostres de les persones que ens acompanyen; pas a pas caminem entre el dens bosc de la vida, fent real allò possible, amb els esforços de les persones joves i adultes, singulars i comuns, que somniem amb una educació millor, digna, lliure... i que, sobretot, replantegen respostes als desigs, als interessos i a les necessitats de les dones i dels homes xativins, i de les comarques del voltant; i, allò possible és sempre un obrir sendes tot recollint les empremtes i els fruits de la gent que ja ha passat -aquells elements de la tradició que cal fer viure, potser d'una altra manera- i concebent i creant les variables i vectors nous que realment i actual consisteixen en les novacions que actuen com a pròtesi creatives en els processos d'aprenentatge i que, a més a més, propicien l'aprenentatge tot generant un procés de capacitació intensa i qualitativa i d'assumpció de la llibertat i l'autonomia com part inherent de l'exercici diari de ciutadania que hem d'assumir i, sobretot, amb el reconeixement de l'altra persona com a legítim altre, en la seua diferència i amb capacitat de dir la seua paraula.
Cendra a cendra recollim l'esperit de llibertat que fa viable una educació inclusiva, centrada en les persones joves i adultes, que beneficia a les dones i als homes estudiants i, sobretot, que enalteix la condició humana lluny d'academicismes inerts que ens preparen per a con-viure i 'treballar juntes i junts per a dur endavant la pràctica de l'aprenentatge permanent' en la societat de la informació; i sincerament i amorosa l'adobem i lentament, tal vegada, la fem créixer.
