Revista L'Ullal #19:
Il·lusionar-nos és fàcil quan comencem un projecte en el que creiem i amb les persones que comparteixen aquesta il·lusió amb... Anem fent, anem lluitant i, poc a poc, amb la força del treball en grup i ben fet anem aconse- guint-se les coses que haviem somniat, aleshores joves, i ara no tant. És així com aquesta escola i les persones que la conformen hem anat fent, pensant i aconsenguint continuar esdevenint una escola al servei de la gent. Primer una edifici i uns equipaments dignes que ens han possibilitat dignament mostrar que les persones joves i adultes volen i desitgen aprendre... posteriorment, ara mateix, ampliant l’horitzó i les possibilitats amb més espais i equipaments que ens permetrà donar més cos al projecte en marxa... millorant tant els processos educatius com l’oferta dels estudis, dels programes... que anem a fer; per fi, una escola digna, en una ciutat capital, en una societat capdavantera...
Però ha estat el desig, l’amor i la lluita convençuda de totes i tots el que ha fet, real i possible, el projecte singular i comú que estem posant en marxa –des de 1978 fins 1988; des de 1989 fins ara-. I potser podriem pensar ‘ja està tot fet, ara a descansar...’ doncs no. Ara mateix ens toca reil·lusionar-nos amb nous projectes, amb noves programes, amb nous estudis... totalment immer- sos en l’aprenentatge al llarg de tota la vida, ací i ara, tornem a compremetre’ns. Ara mateix acabem amb la plena satisfacció de la feina ben feta i tenint en compte els nous reptes educatius i formatius que han de donar respostes a les necessitats, interessos i demandes de les persones joves i adultes de la ciutat i de la comarca i, com va escriure Miquel Martí i Pol: “... Posem-nos/ dempeus altra vegada i que se senti/ la veu de tots, solemnement i clara./ Cridem qui som i que tothom ho escolti./ i, en acabat, que cadascú es vesteixi/ com bonament li plagui, i via fora,/ que tot està per fer i tot és possible.”
