Revista L'Ullal #26:
Cada vegada que acaba un any i comença altre els missatges que intercanviem les persones són els mateixos: pau, llibertat, democràcia, solidaritat…, una tira sense fi de paraules castigades que avui estan pràcticament buides de contingut. I hem de preguntar-nos el perquè, al segle xxi, encara no hem aconseguit fer possible que aquestes paraules tinguen sentit.
No considerem que es tracte de respondre amb arguments elaborats per persones “expertes”, sinó fer-nos les preguntes adequades per trobar el sentit ple a aquestes realitats de deshumanització: violència, falta de llibertat per a decidir, negació dels altres…, una tira sense fi de qüestions que fan que una altre món possible no siga real i viable. I és des d’aquesta esperança pacient des de la que hem de trobar l’esperança impacient de canviar les realitats que no són dignes ni decents. I l’educació és precisament unes de les ferramentes que pot fer possible la transformació. No es tracta d’elaborar reglaments, projectes… que no duen enlloc, sinó de tindre clar que hem de suscitar a les aules les preguntes adients, els qüestionaments inèdits..., doncs són susceptibles de ser apresos i/o mostrats.
L’ús de la pregunta és fonamental perquè propicia la reflexió, deixant al descobert la possibilitat de dialogar al voltant de les mateixes preguntes. És així com fomentem l’art de pensar buscant de forma reflexiva el coneixement i les pràctiques de llibertat, sent conscients i així plantejar noves preguntes i construir possibles respostes, és a dir, realitzar un procés dinàmic d’apertura al coneixement... i en aquesta escola, ho tenim molt clar i, si alguna cosa ens caracteritza, és el continu qüestionament al voltant de les realitats que viuen les nostres persones joves i adultes puix, com deia Freire, “les preguntes ajuden a iniciar processos interactius d’aprenentatge i resolució de problemes”. Per tant som una escola viva i aquesta revista és un altre clar exemple.
