Revista L'Ullal #27:
Des de fa ja temps, i cada vegada amb més intensitat, estem reclamant la necessitat de construir els espais educatius com espais de pràctica democràtica, on el diàleg i la participació han de ser dos eixos clars del quefer educatiu quotidià a les escoles. Però la realitat que observem no ens indica avanços envers aquesta perspectiva... potser vivim una continua contradicció entre el dir i el fer.
Tal i com entenem la democràcia, el propi poble, les ciutadanes i ciutadans, són les protagonistes dels seus destins. Està clar que aquest fet ha de regular-se per garantir, la llibertat i la igualtat, la justícia i el reconeixement, el pluralisme i la participació i és ací on el diàleg juga un paper important. Però aquest diàleg, democràtic, no és fàcil perquè no totes les persones estan disposades a fer-ho possible i real, no es tracta del que jo vull i de la manera que el vull, això seria un acte d’autoritarisme i força. És necessari un acte de reconeixement de les parts com iguals; sols des d’aquest principi tindrem garantits els drets a decidir, a elegir... és a dir els nostres drets com a ciutadania lliure en un país lliure.
Aquests són els eixos de treball a l’escola, tractant que les diferents persones joves i adultes participen democràticament en l’organització socioeducativa del Centre i, és des de la llibertat, com a manera de participació sociopolítica, on es posa en valor i pràctica la llibertat d’expressió, de pensament, d’associació, de manifestació... Ens queda molt per fer com a dones i homes, i com a societat, per acceptar que el pluralisme és una realitat, que no pot haver una sola concepció del món, que aquesta és múltiple, tal i com són les persones que compartim i lluitem per la Terra i la terra; i terminem ara amb una citació de Blai Bonet:
«¿O no saps que, en la lluita,/el fracàs és el fracàs de l’èxit i no el de l’home?/ Lluita, si pots, i, si no pots, batalla/ en aquesta impotència que et dirà el que pots ferem>».
